Ara

 no estic dient que ja no vull viure, encara això es el que em passa...

penso... si haurà un día on podré trovar la felicitat i sembla estar tan lluny del que estic vivint

sento que he perdut tots les amics i amigues, que la meva familia no volen saber mes de mi, sols pensen en ells mateixs i que puguin aconseguir, 

 i sé que estaran un día pensant que jo li he de donar gracies a algú, mes no tinc res que agrair-les. ni la vida ja que la que tingut ha sigut mala, malissima. 

mai m'he sentit amat o estimat, ara sols vull tenir tranquil-litat